? Català

QUINA CALOR!... ÉS BONA PER A LA VINYA?

La canícula o les onades de calor són termes que sentim i fem servir sovint durant l'estiu. D'un temps ençà, però, arriben cada vegada més aviat i s'allarguen durant més temps.

Però posem les coses en context. La canícula és tradicionalment el període més calorós de l'any, que s'estén des de mitjan juliol fins a mitjan agost. Tant la percepció com les dades ens indiquen que, a causa del canvi climàtic, aquest període és cada cop més llarg i més intens.

Una onada de calor és un episodi en què les temperatures són excepcionalment elevades per a una determinada zona i època de l'any. Aquestes situacions poden afectar la salut, els ecosistemes i també la vinya, provocant un estrès tèrmic i hídric que pot arribar a alterar el desenvolupament del raïm i la seva qualitat.

Les onades de calor poden tenir efectes tant positius com negatius sobre la vinya, depenent de la intensitat de la calor, de la disponibilitat d'aigua, del tipus de sòl o de la varietat de raïm.

Quan la calor és moderada, s'afavoreix l'acumulació de sucres als grans de raïm, fet que incrementa el potencial de graduació alcohòlica. Al mateix temps, la disminució de la humitat ambiental dificulta el desenvolupament de malalties com el míldiu o la botritis, i accelera la maduració quan el cicle vegetatiu va endarrerit.

Però què passa quan la calor és extrema?

Un dels primers efectes d'un període prolongat de temperatures molt elevades és l'estrès hídric. Quan les temperatures superen els 35-38 °C i el sòl té poca humitat, la vinya tanca els estomes per reduir la pèrdua d'aigua. Això comporta una disminució de la fotosíntesi i un alentiment de la maduració. En aquestes condicions, la prioritat de la planta deixa de ser madurar el fruit i passa a ser simplement sobreviure.

Els raïms exposats directament al sol poden patir cremades, taques marronoses, deshidratació, arrugament i una pèrdua important del potencial aromàtic.

Quan les temperatures es mantenen per sobre dels 35 °C durant diverses hores, disminueix la síntesi d'antocians, responsables del color de les varietats negres. També es redueixen alguns compostos aromàtics i es pot produir un desequilibri entre l'acumulació de sucres i la maduresa fenòlica. El resultat són vins amb una graduació alcohòlica més elevada, menys color i una menor complexitat aromàtica.

L'exposició prolongada a temperatures elevades també provoca la deshidratació dels grans de raïm, que perden aigua i concentren els sucres, els àcids i els tanins.

Adaptar-se a un clima que canvia

Lluitar contra els elements ja era impossible en temps de Felip II i de la seva Armada Invencible. Avui dia, malgrat els avenços científics, la natura continua marcant les regles del joc. Per això, sovint la millor resposta consisteix a recuperar pràctiques tradicionals de maneig de la vinya:

• Mantenir una part del fullatge per protegir els raïms de la radiació solar directa.
• Evitar un desfullat excessiu a la cara més assolellada de la planta.
• Sempre que sigui possible, utilitzar regs de suport i mantenir cobertes vegetals per conservar millor la humitat del sòl.
• Escollir varietats i portaempelts més resistents a la sequera i millor adaptats a les condicions de cada zona.

El canvi climàtic és una realitat i arribem tard per revertir-ne els efectes. Ara només queda adaptar-nos-hi i continuar treballant per reduir-ne l'impacte.

Com a conseqüència, les veremes són cada vegada més primerenques, els raïms acumulen més sucres i els vins presenten graduacions alcohòliques més elevades. També augmenta el risc de deshidratació, fet que obliga els viticultors a adaptar les plantacions amb varietats més resistents i, en alguns casos, a implantar noves vinyes en zones més altes o més fresques.