Verema i collita.... toca valoració 

La verema del 2025 no arribava amb bones perspectives. La climatologia no havia estat propícia: les pluges, o bé molt fortes o bé escasses; les malalties havien aprofitat la forta humitat de la primavera i després l’estiu, excepcionalment tòrrid i sec. Tot i així, la terra i la tossuda vinya van fer la seva feina.

S’augurava una verema curta, encara que de qualitat i grau excepcionals… i no va decebre.
És complicat, en el cas de la Península Ibèrica, tan diversa en gairebé tot i també en matèria de vi, fer generalitzacions en aquesta matèria… però el món és per als valents!
En general, l’estat sanitari del raïm va ser bo; el raïm era equilibrat pel que fa als valors de grau, acidesa i maduració fenòlica. Això va ser afavorit per la davallada de producció, que va concentrar els nutrients en una menor quantitat de fruit.

Però el tan temut, sabut i real canvi climàtic ha deixat de ser una teoria per convertir-se en protagonista que ha vingut per quedar-se.
Els fenòmens extrems que hem vist i patit, les alteracions del cicle de la vinya amb fins i tot dues floracions l’any en algunes zones, la reducció del rendiment, sequeres o inundacions regulars que afavoreixen malalties i destrueixen la producció afectant també directament el rendiment i el benefici de qui treballa la terra, són ja una trista realitat.
Per als qui els agrada veure el got mig ple, totes aquestes variables deriven, en reduir-se la producció quantitativament, en menys raïm, però de més qualitat i millor pagat a l’agricultor.
Ja es pensa en la implantació de varietats més resistents, en pujar les plantacions a latituds més elevades i, mitjançant lleis més compromeses, preservar al màxim els nostres ecosistemes naturals… tot un repte cultural, polític i personal… un repte per als enòlegs, encarregats de preservar al màxim un llegat, un caràcter i una manera d’entendre la vida en què el vi juga un paper protagonista.